Un cami pel qual hem de lluitar

Per a concloure amb aquest bloc i amb les entrades, aquesta serà la darrera i tendra com a tema principal la meva reflexió final de l’assignatura.

A l’inici de curs la meva experiència educativa sempre havia estat tradicional, i a arrel d’això els meus conceptes sobre l’educació  anaven lligats amb l’experiència obtinguda. Ara bé puc dir que després d’aquestos quatre mesos de feina i una gran cadena d’esforços tant a classe com a casa, aquesta visió es un tant diferent  a la visió de fa uns mesos. Es pot dir que ha canviat ja que a partir d’ara i cada vegada es més fomentaré l’autonomia, motivaré als meus futurs alumnes i sobretot ara veig al mestre com un guia no com una figura que ho sap tot.

No tenim que veure l’escola sobre el model propedèutic d’anar avançant de nivells, ja que l’educació es més que un joc per assolir nivells;  deuria ser un mètode d’assoliments de conceptes que ens serviran per a un futur.

Imatge extreta de flickr

Per a canviar amb aquest model d’educació, cal dir que hi ha més d’un element que s’interposa  com es el cas del currículum, l’avaluació i l’organització del temps i l’espai. Els canvis es tindrien que produir en tots els elements abans esmentats, com es el cas de l’organització es tindria que  modificar tant l’espai com el temps  amb horaris flexibles...

Aqui vos adjunt el video que el meu grup i jo hem creat conjuntament:

Per a concloure amb aquest blog he de dir que queda molt de camí per a recórrer i per arribar a una educació constructivista i deixar endarrere tots els principis de l’escola tradicional, però per a aconseguir aquest canvi fan falta tots els esforços d’aquesta cadena d’aprenentatge estiguin tots units per a una educació amb nous mètodes.

Xarxes social i el nostre PLE

 En aquesta entrada parlaré sobre  Twitter i instagram. Aquestes dues eines son xarxes socials on pots interactuar i compartir els aspectes que tu vulgues amb la gent que tu vulgues. A instagram a partir d’una foto realitzes com una representació i el twitter es un eina que s’utilitza per compartir i estar en tot moment actualitzat sobre els temes que més t’interessin. Cal esmentar que aquestes xarxes no només tenen un ús d’oci i entreteniment, ja que a mesura que anàvem avançant amb l’assignatura m’he adonat que també poden ser útils en l’àmbit de l’educació.

Al inici de curs jo quasi no utilitzava aquestes dues eines, el cas de twitter no l’havia utilitzat mai per a l’àmbit educatiu, i l’ús en altres àmbits també era molt reduït. I el cas d’instagram si que l’havia utilitzat, però feia temps i mai per a temes educatius. Ara bé, la meva visió de twitter al llarg del curs ha anat canviant a millor, ja que pots estar en tot moment actualitzat sobre les noticies i les coses que van succeint en el món, però sobretot en l’àmbit de la docència que es el que més ens interessa. Pel que fa als alumnes de primària aquesta eina hem sembla una mica complexa per ells, i també trop que poden crear un món massa virtual.

Instagram el coneixia més que twitter, i havia estat una mica més amb contacte. Però degut a la falta de recursos no li pogut utilitzar tant com m’hauria agradat, al llarg del curs. Pens que per a primària pot ser una eina molt útil, ja que el fet de fer fotos als nens els hi pot  agradar i poden estar en continu aprenentatge. El simple fet de fer fotografies pot a ajudar a entendre millor els missatges.  En definitiva hem pareix una eina que ajudarà als alumnes a aprendre tant dins com a fora de classe.

La meva visió sobre aquestes eines hem pareixen útils per a treure’ls-hi funcions pedagògiques però no per a alumnes de primària, ja que si no estan ven controlades poden arribar a crear mons virtuals, allunyant-se així dels reals (com ja i esmentat abans). Des de el meu punt de vista començaria a treballar amb aquestes eines en un altre nivell.

http://goo.gl/0VS7br

I després de expressar la meva opinió sobre aquestes dues xarxes socials, m’agradaria parlar del nostre PLE que és el conjunt relacions, eines, aplicacions... que les persones utilitzen per  al seu aprenentatge. Quan varem començar el curs el nostre PLE era un tant limitat i ens hem adonat que el nostre entorn d’aprenentatge es molt més ampli.

 Imatge pròpia

El meu PLE

L'avaluació

Aquesta entrada consistirà en un tema fonamental de l’actualitat: L’avaluació, per a realitzar-la he emprat els capítols 10 i 11 den Zabala i Avaluar per aprendre  de Neus Sanmartí, a més de la visualització de dos vídeos que varem veure a classe, un d’ells de Jordi Adell i l’altre de Jose Luis Castillo.

Abans de començar a aprofundir cal definir  el concepte d’ Avaluació que és el procés de recollida i anàlisi d’informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions.

Per a realitzar un canvi en la metodologia tradicional, cal també canviar la manera d’avaluar  ja que el mètode d’avaluar que tenim en l’actualitat es el de realitzar exàmens, aquestos condicionen a l’alumne a aprendre això en un moment determinat.

 Per molt que canviï la metodologia d’aprenentatge si al final s’imposà un examen romps tota la metodologia nova. Ja que no es condiciona el canvi i el desvirtues si realitzes un examen.

L’avaluació té tres finalitats:

                ·Diagnòstic: Coneixements previs

                ·Formativa: Evolució del alumne

                ·Sumativa: Que ha après l’alumne

També consta de moments, l’inicial (per a veure el que sap del curs anterior), processual (exàmens per cada tema), i el final (realitzar una prova per a donar una etapa com a finalitzada).

I per últim tenim que diferencia entre agent:

                ·Extern: Selectivitat, PISA...

                ·Intern: 3 mètodes: autoavaluació, heteroavaluació i coevaluació.

Després de fer aquesta distinció cal esmentar que l’avaluació tradicional té una finalitat sumativa, s’avalua en el moment final i l’agent es intern mitjançant l’autoevaluació.

Segons Neus Sanmarti quan es parla d’avaluació es barregen dues finalitats:

-Avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, es a dir per a identificar les dificultats i els errors i trobar camins per a superar-los.

-Avaluació com a mitjà per comprovar què s’ha après i quantificar o qualificar els resultats d’un procés d’esnsenyament-aprenetatge per tal d’orientar l’alumnat en els seus estudis futurs, i al professorat i a les persones que gestionen el sistema educatiu en els canvis a introduir, per acreditar aprenentatges, o per a classificar o selecciona l’alumnat.

Existeixen diferents mètodes per a avaluar en l’actualitat a part de l'examen, com és el cas de la rubrica, exposar treballs als grups, realitzar portafolis...

L’avaluació com a mètode tradicional i que tots hem viscut, l’avaluació mitjançant exàmens es posar etiquetes i diferenciar-los. Realitzar un examen per a obtenir un número, que servirà només per a qualificar.

Per lo tant es un canvi que cal anar introduint poc a poc per a que s’eliminin aquestes proves i es deixi d’etiquetar als alumnes.

Imatge pròpia 

Volem una educació plena d'etiquetes?

L'organització de l'aula

L’organització dins l’aula

Aquesta nova entrada consistirà en l’organització dins de l’aula, i per a realitzar-la hem utilitzat els capítols 8,9 i 10 del llibre del nostre amic Zabala, a més cal afegir que varem anar a la conferencia den Jurgo Torres el passat divendres 21 de Novembre.

L’organització del aula es la manera  d’educar als alumnes segons les necessitats de cadascun dels alumnes que es troben dins l’aula, es a dir una educació especialitzada.

Aquesta organització del aula esta derivada en l’enfocament globalitzador, seqüències d’activitats, organització social, organització espai i temps, recursos i l’avaluació.

Antigament dins l’aula la figura del professor era el qui ho sabia tot i tenia l’oportunitat de participar, aquesta situació afortunadament a canviat i ara el protagonista dins l’aula es l’alumne.

Un altre fet que cal destacar es l’organització de l’espai, és a dir, l’organització de l’aula en la metodologia tradicional l’aula estava organitzada en taules separades per un passadís totes orientades a la pissarra i a la taula del professor, avui en dia en segons quins nivells  segueix sent així, però cal destacar que en les aules sobretot d’infantil estan col·locades en cercle o en taules redones on els nens es poden veure els uns amb els altres.

Per a treballar una educació per projectes es important l’organització social, es a dir treballarem de forma individual, per grups... aquestos grups segons els que busquem es realitzaran homogenis o heterogenis.

Jugant amb l'imaginació dels nens

Imatge pròpia (d'un projecte realitzat el curs passat)

I per a finalitzar amb aquesta entrada cal destacar que l’organització també forma part d’un currículum i unes competències. Aquestes competències poden ser disciplinaries, interdisciplinàries i metadisciplinaries.

Les competències disciplinaries son aquelles que s’enfoquen a una àmbit determinat, es a dir un saber científic.

Les competències interdisciplinàries son que relacionen els continguts en dos àmbits i per últim les metadisciplinaries son les que relacionen tots els continguts en totes les àrees, es a dir tot en serveix per a les diferents assignatures.

Cal destacar en aquesta entrada que els llibres de text han tingut un paper molt important en l’educació, però  avui en dia comença ha ser criticat ja que a través de les diferents ferramentes que trobem en l’actualitat es poden realitzar noves metodologies d’aprenentatge.  Com va dir en Jurgo a la seva conferència aquestos llibres de les editorials poden tenir una influència religiosa.

Pel que fa la meva experiència  sempre he set educada amb les competències disciplinaries, mai es relacionaven conceptes de les altres matèries. Així com classes d’una hora de duració i el llibre de text com a únic recurs.

Competències a l'educació.

En aquesta nova entrada tractaré els temes de les competències basant-me en els capítols 2,3,5 i 7 del llibre “11 ideas claves” den Zabala.

Per lo tant competència es allò que necessita qualsevol persona per donar una resposta als problemes als que afrontarà al llarg de la seva vida. Però no ens quedarem amb aquesta definició ja que al llarg de l’historia han sorgit moltes definicions sobre competències.

Nosaltres ens quedarem amb la definició de competència del nostre autor: es la capacitat o habilitat de fer tasques o fer alguna situació en situacions diverses de forma eficient i en contextos diferents. I per això es necessari interactuar amb les actituds, les habilitats i els coneixements.

Podem distingir 3 components de les competències en els camps del saber, del ser i del saber fer,  els dos primers s’utilitzen en termes de coneixements i actituds.  El més important es el relacionat amb el saber fer, en aquesta es poden situar des de habilitats molts senzilles fins estratègies molt complexes.

Tenim un model d’escola propedèutic on la finalitat principal es superar la selectivitat per anar a la universitat. Sense tenir en compte les curiositats de l’alumne. Es a dir a l’escola hi ha que ensenyar coses que al nen li serveixin per a la seva vida quotidiana.

Adjunt un video referent a l'aprenentatge per compètencies.

Pel que fa la meva experiència en aquest àmbit sempre he après mitjançant la memorització, mai amb qüestions pràctiques que hem servirien per al dia a dia i sense que al professor l’importes el que realment  els seus alumnes tenien curiositat.  

Es això el que volem? 

Volem una educació que només consisteixi en proves?

Imatge propia d'instagram.

Per a finalitzar amb aquesta entrada el model d’ensenyament que tenim consisteix en una gimcana, on es superaran proves per a després oblidar-ho quasi tot.

Les competències juntament amb el currículum son un avanç que dia a dia ens conduiran a una educació millor. Per això  es important seguir amb aquest nou mètode d’educació.

El currículum

L’entrada d’aquesta setmana consisteix en el currículum de primària, i per fer-la hem tingut que
llegir  “La educación primaria. Retos, dilemas y propuestas.” Arànega, S. i Domènech (2001). En aquesta lectura hem tractat els diferents nivells de concreció, així com el currículum ocult...

Els orígens del concepte del currículum es troben en la obra de Bobit en 1918. L’estructura
dels antics programes educatius no s’ajustava a les noves necessitats socials ni a les pràctiques. A Espanya la LOGSE va impulsar un nou concepte de currículum.

El concepte de currículum no es unívoc i s’han fet moltes definicions les quals es poden agrupar amb diversos corrents, ara bé jo agafaré la definició des de el punt de vista escolar: es  el conjunt de
responsabilitats de l’escola per a promoure una sèrie d’experiències, ja siguin planificades o no (Citat per Gimeno 1998).

En definitiva, es tractará de superar la divisió que va fer veure Gimeno (1986) al sistema educatiu, uns estudien l’educació, altres decideixen l’educació i altres la realitzen.

Es a dir podem  dir que el currículum es un punt de partida, un document base que actua com a referent, però això no implica rigidesa. Esta concebut com un procés obert, flexible, únic i descentralitzat que deu ser analitzat i adaptat a cada centre.

Imatge propia d'instragam

El currículum es divideix en tres nivells: el primer nivell de concreció que ve determinat per l’administració,
i determina els continguts que s’han d’ensenyar, el que es tendría que assolir en cada etapa educativa i la manera de fer-ho. El segon nivell es el que redacta el centre, en aquest nivell es concreten els objectius generals i específics i les opcions organitzatives i metodològiques. I el tercer nivell es el que es
recull en l’aula i recull els objectius, continguts i accions educatives que tenen relació amb els alumnes.

Cal destacar el currículum ocult que es allò que els alumnes aprenen sense cap intenció per part del docent. 

Jo crec que tots els professors tenen que ser creadors del currículum, ja que únicament ells coneixeran

a fons els alumnes.

L'aprenentatge de les competències

L’entrada d’avui esta basada en els 10 principis psicopedagògics que varem explicar la setmana passada a classe i juntament amb el capítol 6 de “Ideas Calves” den Zabala.

Primer de tot cal explicar sobre que es basen aquets principis, que es sobre l’aprenentatge significatiu  que es basa en els principis constructivistes (els alumnes construeix el seu aprenentatge) i socioconstructivistes.

Una vegada explicat això passaré a explicar els principis:

-El primer principi tracta sobre els esquemes de coneixements i el coneixements previ. Aquest coneixement es basa en una organització estructural.

-El segon principi es la vinculació profunda entre els nous coneixement i els coneixements previs. Es a dir entre un i l’altre ha d’haver una connexió amb el que ja sabem i els nous coneixements. Cal assolir els nous conceptes pas a pas.

-El tercer és el nivell de desenvolupament que per a que hi hagi un aprenentatge cal adaptar els conceptes als diferents nivells.

-El quart principi consisteix en la zona de desenvolupament propera, que es la distancia entre el que el nen sap fer tot sol i allò que no sap fer.

-El cinquè principi  es la disposició per l’aprenentatge que es l’equilibri com a persona i la capacitat que aquesta té com a persona. Que es basa principalment amb les habilitats cognitives i els factors vinculats.

-El sisè tracta de la significativitat i la funcionalitat dels nous continguts, bàsicament que tenim que entendre el perquè de les competències.

-El setè principi es l’activitat mental i el conflicte cognitiu, en Zabala (l’autor del capítol) ens diu que mitjançant l’activitat de l’alumne i del mestre, estiran conjuntament coordinats per a un excel·lent funcionament.

-El vuitè principi es l’actitud favorable, el sentit i la motivació. Es dins l’escola tindrem que tenir a l’alumnat motivat.

-El novè consisteix en l’autoestima, autocontacte i les  expectatives. Aquest principi serà un dels mes importants ja que la figura del mestre serà primordial per a que el nen estigui bé.

-I l’últim punt serà la reflexió sobre l’aprenentatge basat en la metacognició.

Per a concloure amb aquesta entrada tenc que dir que el conceptes teòrics sempre seran millor adquirits si darrere ho duim a la pràctica. Els exercicis s’entendran millor si els fèiem tal i com ho faríem a la vida real.

Imatge del meu Instagram.

Tecnologia? Llibres?

Que volem per al futur??