L'avaluació

Aquesta entrada consistirà en un tema fonamental de l’actualitat: L’avaluació, per a realitzar-la he emprat els capítols 10 i 11 den Zabala i Avaluar per aprendre  de Neus Sanmartí, a més de la visualització de dos vídeos que varem veure a classe, un d’ells de Jordi Adell i l’altre de Jose Luis Castillo.

Abans de començar a aprofundir cal definir  el concepte d’ Avaluació que és el procés de recollida i anàlisi d’informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions.

Per a realitzar un canvi en la metodologia tradicional, cal també canviar la manera d’avaluar  ja que el mètode d’avaluar que tenim en l’actualitat es el de realitzar exàmens, aquestos condicionen a l’alumne a aprendre això en un moment determinat.

 Per molt que canviï la metodologia d’aprenentatge si al final s’imposà un examen romps tota la metodologia nova. Ja que no es condiciona el canvi i el desvirtues si realitzes un examen.

L’avaluació té tres finalitats:

                ·Diagnòstic: Coneixements previs

                ·Formativa: Evolució del alumne

                ·Sumativa: Que ha après l’alumne

També consta de moments, l’inicial (per a veure el que sap del curs anterior), processual (exàmens per cada tema), i el final (realitzar una prova per a donar una etapa com a finalitzada).

I per últim tenim que diferencia entre agent:

                ·Extern: Selectivitat, PISA...

                ·Intern: 3 mètodes: autoavaluació, heteroavaluació i coevaluació.

Després de fer aquesta distinció cal esmentar que l’avaluació tradicional té una finalitat sumativa, s’avalua en el moment final i l’agent es intern mitjançant l’autoevaluació.

Segons Neus Sanmarti quan es parla d’avaluació es barregen dues finalitats:

-Avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, es a dir per a identificar les dificultats i els errors i trobar camins per a superar-los.

-Avaluació com a mitjà per comprovar què s’ha après i quantificar o qualificar els resultats d’un procés d’esnsenyament-aprenetatge per tal d’orientar l’alumnat en els seus estudis futurs, i al professorat i a les persones que gestionen el sistema educatiu en els canvis a introduir, per acreditar aprenentatges, o per a classificar o selecciona l’alumnat.

Existeixen diferents mètodes per a avaluar en l’actualitat a part de l'examen, com és el cas de la rubrica, exposar treballs als grups, realitzar portafolis...

L’avaluació com a mètode tradicional i que tots hem viscut, l’avaluació mitjançant exàmens es posar etiquetes i diferenciar-los. Realitzar un examen per a obtenir un número, que servirà només per a qualificar.

Per lo tant es un canvi que cal anar introduint poc a poc per a que s’eliminin aquestes proves i es deixi d’etiquetar als alumnes.

Imatge pròpia 

Volem una educació plena d'etiquetes?

L'organització de l'aula

L’organització dins l’aula

Aquesta nova entrada consistirà en l’organització dins de l’aula, i per a realitzar-la hem utilitzat els capítols 8,9 i 10 del llibre del nostre amic Zabala, a més cal afegir que varem anar a la conferencia den Jurgo Torres el passat divendres 21 de Novembre.

L’organització del aula es la manera  d’educar als alumnes segons les necessitats de cadascun dels alumnes que es troben dins l’aula, es a dir una educació especialitzada.

Aquesta organització del aula esta derivada en l’enfocament globalitzador, seqüències d’activitats, organització social, organització espai i temps, recursos i l’avaluació.

Antigament dins l’aula la figura del professor era el qui ho sabia tot i tenia l’oportunitat de participar, aquesta situació afortunadament a canviat i ara el protagonista dins l’aula es l’alumne.

Un altre fet que cal destacar es l’organització de l’espai, és a dir, l’organització de l’aula en la metodologia tradicional l’aula estava organitzada en taules separades per un passadís totes orientades a la pissarra i a la taula del professor, avui en dia en segons quins nivells  segueix sent així, però cal destacar que en les aules sobretot d’infantil estan col·locades en cercle o en taules redones on els nens es poden veure els uns amb els altres.

Per a treballar una educació per projectes es important l’organització social, es a dir treballarem de forma individual, per grups... aquestos grups segons els que busquem es realitzaran homogenis o heterogenis.

Jugant amb l'imaginació dels nens

Imatge pròpia (d'un projecte realitzat el curs passat)

I per a finalitzar amb aquesta entrada cal destacar que l’organització també forma part d’un currículum i unes competències. Aquestes competències poden ser disciplinaries, interdisciplinàries i metadisciplinaries.

Les competències disciplinaries son aquelles que s’enfoquen a una àmbit determinat, es a dir un saber científic.

Les competències interdisciplinàries son que relacionen els continguts en dos àmbits i per últim les metadisciplinaries son les que relacionen tots els continguts en totes les àrees, es a dir tot en serveix per a les diferents assignatures.

Cal destacar en aquesta entrada que els llibres de text han tingut un paper molt important en l’educació, però  avui en dia comença ha ser criticat ja que a través de les diferents ferramentes que trobem en l’actualitat es poden realitzar noves metodologies d’aprenentatge.  Com va dir en Jurgo a la seva conferència aquestos llibres de les editorials poden tenir una influència religiosa.

Pel que fa la meva experiència  sempre he set educada amb les competències disciplinaries, mai es relacionaven conceptes de les altres matèries. Així com classes d’una hora de duració i el llibre de text com a únic recurs.

Competències a l'educació.

En aquesta nova entrada tractaré els temes de les competències basant-me en els capítols 2,3,5 i 7 del llibre “11 ideas claves” den Zabala.

Per lo tant competència es allò que necessita qualsevol persona per donar una resposta als problemes als que afrontarà al llarg de la seva vida. Però no ens quedarem amb aquesta definició ja que al llarg de l’historia han sorgit moltes definicions sobre competències.

Nosaltres ens quedarem amb la definició de competència del nostre autor: es la capacitat o habilitat de fer tasques o fer alguna situació en situacions diverses de forma eficient i en contextos diferents. I per això es necessari interactuar amb les actituds, les habilitats i els coneixements.

Podem distingir 3 components de les competències en els camps del saber, del ser i del saber fer,  els dos primers s’utilitzen en termes de coneixements i actituds.  El més important es el relacionat amb el saber fer, en aquesta es poden situar des de habilitats molts senzilles fins estratègies molt complexes.

Tenim un model d’escola propedèutic on la finalitat principal es superar la selectivitat per anar a la universitat. Sense tenir en compte les curiositats de l’alumne. Es a dir a l’escola hi ha que ensenyar coses que al nen li serveixin per a la seva vida quotidiana.

Adjunt un video referent a l'aprenentatge per compètencies.

Pel que fa la meva experiència en aquest àmbit sempre he après mitjançant la memorització, mai amb qüestions pràctiques que hem servirien per al dia a dia i sense que al professor l’importes el que realment  els seus alumnes tenien curiositat.  

Es això el que volem? 

Volem una educació que només consisteixi en proves?

Imatge propia d'instagram.

Per a finalitzar amb aquesta entrada el model d’ensenyament que tenim consisteix en una gimcana, on es superaran proves per a després oblidar-ho quasi tot.

Les competències juntament amb el currículum son un avanç que dia a dia ens conduiran a una educació millor. Per això  es important seguir amb aquest nou mètode d’educació.

El currículum

L’entrada d’aquesta setmana consisteix en el currículum de primària, i per fer-la hem tingut que
llegir  “La educación primaria. Retos, dilemas y propuestas.” Arànega, S. i Domènech (2001). En aquesta lectura hem tractat els diferents nivells de concreció, així com el currículum ocult...

Els orígens del concepte del currículum es troben en la obra de Bobit en 1918. L’estructura
dels antics programes educatius no s’ajustava a les noves necessitats socials ni a les pràctiques. A Espanya la LOGSE va impulsar un nou concepte de currículum.

El concepte de currículum no es unívoc i s’han fet moltes definicions les quals es poden agrupar amb diversos corrents, ara bé jo agafaré la definició des de el punt de vista escolar: es  el conjunt de
responsabilitats de l’escola per a promoure una sèrie d’experiències, ja siguin planificades o no (Citat per Gimeno 1998).

En definitiva, es tractará de superar la divisió que va fer veure Gimeno (1986) al sistema educatiu, uns estudien l’educació, altres decideixen l’educació i altres la realitzen.

Es a dir podem  dir que el currículum es un punt de partida, un document base que actua com a referent, però això no implica rigidesa. Esta concebut com un procés obert, flexible, únic i descentralitzat que deu ser analitzat i adaptat a cada centre.

Imatge propia d'instragam

El currículum es divideix en tres nivells: el primer nivell de concreció que ve determinat per l’administració,
i determina els continguts que s’han d’ensenyar, el que es tendría que assolir en cada etapa educativa i la manera de fer-ho. El segon nivell es el que redacta el centre, en aquest nivell es concreten els objectius generals i específics i les opcions organitzatives i metodològiques. I el tercer nivell es el que es
recull en l’aula i recull els objectius, continguts i accions educatives que tenen relació amb els alumnes.

Cal destacar el currículum ocult que es allò que els alumnes aprenen sense cap intenció per part del docent. 

Jo crec que tots els professors tenen que ser creadors del currículum, ja que únicament ells coneixeran

a fons els alumnes.

L'aprenentatge de les competències

L’entrada d’avui esta basada en els 10 principis psicopedagògics que varem explicar la setmana passada a classe i juntament amb el capítol 6 de “Ideas Calves” den Zabala.

Primer de tot cal explicar sobre que es basen aquets principis, que es sobre l’aprenentatge significatiu  que es basa en els principis constructivistes (els alumnes construeix el seu aprenentatge) i socioconstructivistes.

Una vegada explicat això passaré a explicar els principis:

-El primer principi tracta sobre els esquemes de coneixements i el coneixements previ. Aquest coneixement es basa en una organització estructural.

-El segon principi es la vinculació profunda entre els nous coneixement i els coneixements previs. Es a dir entre un i l’altre ha d’haver una connexió amb el que ja sabem i els nous coneixements. Cal assolir els nous conceptes pas a pas.

-El tercer és el nivell de desenvolupament que per a que hi hagi un aprenentatge cal adaptar els conceptes als diferents nivells.

-El quart principi consisteix en la zona de desenvolupament propera, que es la distancia entre el que el nen sap fer tot sol i allò que no sap fer.

-El cinquè principi  es la disposició per l’aprenentatge que es l’equilibri com a persona i la capacitat que aquesta té com a persona. Que es basa principalment amb les habilitats cognitives i els factors vinculats.

-El sisè tracta de la significativitat i la funcionalitat dels nous continguts, bàsicament que tenim que entendre el perquè de les competències.

-El setè principi es l’activitat mental i el conflicte cognitiu, en Zabala (l’autor del capítol) ens diu que mitjançant l’activitat de l’alumne i del mestre, estiran conjuntament coordinats per a un excel·lent funcionament.

-El vuitè principi es l’actitud favorable, el sentit i la motivació. Es dins l’escola tindrem que tenir a l’alumnat motivat.

-El novè consisteix en l’autoestima, autocontacte i les  expectatives. Aquest principi serà un dels mes importants ja que la figura del mestre serà primordial per a que el nen estigui bé.

-I l’últim punt serà la reflexió sobre l’aprenentatge basat en la metacognició.

Per a concloure amb aquesta entrada tenc que dir que el conceptes teòrics sempre seran millor adquirits si darrere ho duim a la pràctica. Els exercicis s’entendran millor si els fèiem tal i com ho faríem a la vida real.

Imatge del meu Instagram.

Tecnologia? Llibres?

Que volem per al futur??

El pas de l’escola transmissiva a l’escola constructivista

L’entrada d’avui sirà un petit repàs de l’evolució de l’escola transmissiva a la constructivista, els recursos que he utilitzat han estat els capítols de ”Ensenyar o aprendre” den Francesco Tonucci i la conferència que va fer el passat divendres.

Com Tonucci explica en un dels seus capítols antigament veien l’escola com a un complement, i hi havia una escola per a tots, però que pocs hi podien accedir. Ja que no es preocupa d’oferir a tothom les mateixes bases, no era igual un nen que pertanyia a una classe social alta (la família tenia més cultura) que un nen que pertanyia a la classe obrera . Després de la II Guerra Mundial va haver-hi un canvi de mentalitat, on poc a poc la societat va començar a escolaritzar-se.

En aquell marc social la societat es va oblidar del nen i a l’escola que assumeix la funció d’educar. On poc a poc cada vegada es coneixien més coses però es continuava vivint com si no es coneguessin.

A l’escola tradicional el mestre era la figura que ho sabia tot i el nen anava a l’escola a escoltar, sent les seves principals funcions recordar i repetir la lliçó. Tots els nens son iguals per que ningú sap res, es a dir comencen des de cero. Fomenta la igualtat però quan a un nen li apareix un problema l’extreu de la classe. Aquest tipus d’igualtat es molt qüestionat.

En canvi a l’escola constructivista tot comença a canviar, sent el nen el que construeix el seus propis coneixements, es a dir en aquesta nova escola el mestre contribuirà a la participació dels alumnes. Ja no s’exclourà a aquells que son diferents. I acceptarem que el nen coneix coses fora de l’escola.

Tonucci en els seus capítols nombra que la teoria del sistema educatiu Italià es situa en un dels millors  d’Europa, al contrari que la practica que esta vista com una de les pitjors d’Europa. Per lo tant, alguna cosa passa, no? Aquest buit entre teoria i practica es deu a la carència de professors i a la poca formació que aquests reben.

Aquest pas d’una escola a un altre esta costant però cada vegada mes ens estem atracant a l’objectiu, encara que no podem baixar la guàrdia si no que hem de seguir treballant per un sistema educatiu de qualitat.

Per acabar amb la meua entrada vull destacar dos frases de les dos escoles:

-l’intel·ligència s’omple amb l’acumulació de coneixements.

-l’ intel·ligència es un pot ple que es modifica.

Hem sabríeu dir a quina correspon cadascuna?

 

Finalitats de l'educació

Avui en dia l’educació esta formada per una sèrie de competències, que son allò que una persona es capaç de fer de forma eficient. En els darrers anys l’educació ha anat lligada a la memorització de conceptes, cosa que ha provocat una distorsió entre la teoria i la pràctica.

Un altra cosa que cal destacar d’aquest sistema educatiu es la selecció de l’alumnat  per als seus estudis superiors. Cal dir que aquest tipus d’ensenyança fomenta les desigualtats socials.

Aquesta  forma d’ensenyar coneixements ja va ser qüestionada per Ramon Llull que citava que “l’important no es saber, si no saber dir”.

L’educació es basa en 4 pilars fundamentals: aprendre a saber, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure.

Per a saber ensenyar  cal establir unes finalitats en funció de les necessitats de la societat i de la persona segons la visió del món i el tipus de ciutadà.

Desprès de llegir els dos capítols d’en Zabala estic totalment d’acord amb el que diu perquè de res  en serveix que un mestre acabi un llibre si els seus alumnes no entenen o tenen que memoritzar conceptes que només  serviran per a superar una prova o que ens donin teoria si no ens expliquen com fer-ho a la vida real.

Per acabar amb la primera entrada del meu bloc  l’educació no es cosa només de l’escola si no també de la família ja que les dos parts lluitaran per arribar al final d’un llarg camí.

Presentació

El meu nom es Patricia Martín Costa, i he creat aquest  blog per a veure l’evolució en l’assignatura de Bases Didàctiques al llarg d’aquest curs.