jueves, 22 de enero de 2015

Un cami pel qual hem de lluitar


Per a concloure amb aquest bloc i amb les entrades, aquesta serà la darrera i tendra com a tema principal la meva reflexió final de l’assignatura.

A l’inici de curs la meva experiència educativa sempre havia estat tradicional, i a arrel d’això els meus conceptes sobre l’educació  anaven lligats amb l’experiència obtinguda. Ara bé puc dir que després d’aquestos quatre mesos de feina i una gran cadena d’esforços tant a classe com a casa, aquesta visió es un tant diferent  a la visió de fa uns mesos. Es pot dir que ha canviat ja que a partir d’ara i cada vegada es més fomentaré l’autonomia, motivaré als meus futurs alumnes i sobretot ara veig al mestre com un guia no com una figura que ho sap tot.

No tenim que veure l’escola sobre el model propedèutic d’anar avançant de nivells, ja que l’educació es més que un joc per assolir nivells;  deuria ser un mètode d’assoliments de conceptes que ens serviran per a un futur.
Imatge extreta de flickr


Per a canviar amb aquest model d’educació, cal dir que hi ha més d’un element que s’interposa  com es el cas del currículum, l’avaluació i l’organització del temps i l’espai. Els canvis es tindrien que produir en tots els elements abans esmentats, com es el cas de l’organització es tindria que  modificar tant l’espai com el temps  amb horaris flexibles...

Aqui vos adjunt el video que el meu grup i jo hem creat conjuntament:




Per a concloure amb aquest blog he de dir que queda molt de camí per a recórrer i per arribar a una educació constructivista i deixar endarrere tots els principis de l’escola tradicional, però per a aconseguir aquest canvi fan falta tots els esforços d’aquesta cadena d’aprenentatge estiguin tots units per a una educació amb nous mètodes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario