Competències a l'educació.

En aquesta nova entrada tractaré els temes de les competències basant-me en els capítols 2,3,5 i 7 del llibre “11 ideas claves” den Zabala.

Per lo tant competència es allò que necessita qualsevol persona per donar una resposta als problemes als que afrontarà al llarg de la seva vida. Però no ens quedarem amb aquesta definició ja que al llarg de l’historia han sorgit moltes definicions sobre competències.

Nosaltres ens quedarem amb la definició de competència del nostre autor: es la capacitat o habilitat de fer tasques o fer alguna situació en situacions diverses de forma eficient i en contextos diferents. I per això es necessari interactuar amb les actituds, les habilitats i els coneixements.

Podem distingir 3 components de les competències en els camps del saber, del ser i del saber fer,  els dos primers s’utilitzen en termes de coneixements i actituds.  El més important es el relacionat amb el saber fer, en aquesta es poden situar des de habilitats molts senzilles fins estratègies molt complexes.

Tenim un model d’escola propedèutic on la finalitat principal es superar la selectivitat per anar a la universitat. Sense tenir en compte les curiositats de l’alumne. Es a dir a l’escola hi ha que ensenyar coses que al nen li serveixin per a la seva vida quotidiana.

Adjunt un video referent a l'aprenentatge per compètencies.

Pel que fa la meva experiència en aquest àmbit sempre he après mitjançant la memorització, mai amb qüestions pràctiques que hem servirien per al dia a dia i sense que al professor l’importes el que realment  els seus alumnes tenien curiositat.  

Es això el que volem? 

Volem una educació que només consisteixi en proves?

Imatge propia d'instagram.

Per a finalitzar amb aquesta entrada el model d’ensenyament que tenim consisteix en una gimcana, on es superaran proves per a després oblidar-ho quasi tot.

Les competències juntament amb el currículum son un avanç que dia a dia ens conduiran a una educació millor. Per això  es important seguir amb aquest nou mètode d’educació.

El currículum

L’entrada d’aquesta setmana consisteix en el currículum de primària, i per fer-la hem tingut que
llegir  “La educación primaria. Retos, dilemas y propuestas.” Arànega, S. i Domènech (2001). En aquesta lectura hem tractat els diferents nivells de concreció, així com el currículum ocult...

Els orígens del concepte del currículum es troben en la obra de Bobit en 1918. L’estructura
dels antics programes educatius no s’ajustava a les noves necessitats socials ni a les pràctiques. A Espanya la LOGSE va impulsar un nou concepte de currículum.

El concepte de currículum no es unívoc i s’han fet moltes definicions les quals es poden agrupar amb diversos corrents, ara bé jo agafaré la definició des de el punt de vista escolar: es  el conjunt de
responsabilitats de l’escola per a promoure una sèrie d’experiències, ja siguin planificades o no (Citat per Gimeno 1998).

En definitiva, es tractará de superar la divisió que va fer veure Gimeno (1986) al sistema educatiu, uns estudien l’educació, altres decideixen l’educació i altres la realitzen.

Es a dir podem  dir que el currículum es un punt de partida, un document base que actua com a referent, però això no implica rigidesa. Esta concebut com un procés obert, flexible, únic i descentralitzat que deu ser analitzat i adaptat a cada centre.

Imatge propia d'instragam

El currículum es divideix en tres nivells: el primer nivell de concreció que ve determinat per l’administració,
i determina els continguts que s’han d’ensenyar, el que es tendría que assolir en cada etapa educativa i la manera de fer-ho. El segon nivell es el que redacta el centre, en aquest nivell es concreten els objectius generals i específics i les opcions organitzatives i metodològiques. I el tercer nivell es el que es
recull en l’aula i recull els objectius, continguts i accions educatives que tenen relació amb els alumnes.

Cal destacar el currículum ocult que es allò que els alumnes aprenen sense cap intenció per part del docent. 

Jo crec que tots els professors tenen que ser creadors del currículum, ja que únicament ells coneixeran

a fons els alumnes.

L'aprenentatge de les competències

L’entrada d’avui esta basada en els 10 principis psicopedagògics que varem explicar la setmana passada a classe i juntament amb el capítol 6 de “Ideas Calves” den Zabala.

Primer de tot cal explicar sobre que es basen aquets principis, que es sobre l’aprenentatge significatiu  que es basa en els principis constructivistes (els alumnes construeix el seu aprenentatge) i socioconstructivistes.

Una vegada explicat això passaré a explicar els principis:

-El primer principi tracta sobre els esquemes de coneixements i el coneixements previ. Aquest coneixement es basa en una organització estructural.

-El segon principi es la vinculació profunda entre els nous coneixement i els coneixements previs. Es a dir entre un i l’altre ha d’haver una connexió amb el que ja sabem i els nous coneixements. Cal assolir els nous conceptes pas a pas.

-El tercer és el nivell de desenvolupament que per a que hi hagi un aprenentatge cal adaptar els conceptes als diferents nivells.

-El quart principi consisteix en la zona de desenvolupament propera, que es la distancia entre el que el nen sap fer tot sol i allò que no sap fer.

-El cinquè principi  es la disposició per l’aprenentatge que es l’equilibri com a persona i la capacitat que aquesta té com a persona. Que es basa principalment amb les habilitats cognitives i els factors vinculats.

-El sisè tracta de la significativitat i la funcionalitat dels nous continguts, bàsicament que tenim que entendre el perquè de les competències.

-El setè principi es l’activitat mental i el conflicte cognitiu, en Zabala (l’autor del capítol) ens diu que mitjançant l’activitat de l’alumne i del mestre, estiran conjuntament coordinats per a un excel·lent funcionament.

-El vuitè principi es l’actitud favorable, el sentit i la motivació. Es dins l’escola tindrem que tenir a l’alumnat motivat.

-El novè consisteix en l’autoestima, autocontacte i les  expectatives. Aquest principi serà un dels mes importants ja que la figura del mestre serà primordial per a que el nen estigui bé.

-I l’últim punt serà la reflexió sobre l’aprenentatge basat en la metacognició.

Per a concloure amb aquesta entrada tenc que dir que el conceptes teòrics sempre seran millor adquirits si darrere ho duim a la pràctica. Els exercicis s’entendran millor si els fèiem tal i com ho faríem a la vida real.

Imatge del meu Instagram.

Tecnologia? Llibres?

Que volem per al futur??