martes, 9 de diciembre de 2014

L'avaluació


Aquesta entrada consistirà en un tema fonamental de l’actualitat: L’avaluació, per a realitzar-la he emprat els capítols 10 i 11 den Zabala i Avaluar per aprendre  de Neus Sanmartí, a més de la visualització de dos vídeos que varem veure a classe, un d’ells de Jordi Adell i l’altre de Jose Luis Castillo.

Abans de començar a aprofundir cal definir  el concepte d’ Avaluació que és el procés de recollida i anàlisi d’informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions.
Per a realitzar un canvi en la metodologia tradicional, cal també canviar la manera d’avaluar  ja que el mètode d’avaluar que tenim en l’actualitat es el de realitzar exàmens, aquestos condicionen a l’alumne a aprendre això en un moment determinat.





 Per molt que canviï la metodologia d’aprenentatge si al final s’imposà un examen romps tota la metodologia nova. Ja que no es condiciona el canvi i el desvirtues si realitzes un examen.
L’avaluació té tres finalitats:
                ·Diagnòstic: Coneixements previs
                ·Formativa: Evolució del alumne
                ·Sumativa: Que ha après l’alumne
També consta de moments, l’inicial (per a veure el que sap del curs anterior), processual (exàmens per cada tema), i el final (realitzar una prova per a donar una etapa com a finalitzada).
I per últim tenim que diferencia entre agent:
                ·Extern: Selectivitat, PISA...
                ·Intern: 3 mètodes: autoavaluació, heteroavaluació i coevaluació.
Després de fer aquesta distinció cal esmentar que l’avaluació tradicional té una finalitat sumativa, s’avalua en el moment final i l’agent es intern mitjançant l’autoevaluació.

Segons Neus Sanmarti quan es parla d’avaluació es barregen dues finalitats:
-Avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, es a dir per a identificar les dificultats i els errors i trobar camins per a superar-los.
-Avaluació com a mitjà per comprovar què s’ha après i quantificar o qualificar els resultats d’un procés d’esnsenyament-aprenetatge per tal d’orientar l’alumnat en els seus estudis futurs, i al professorat i a les persones que gestionen el sistema educatiu en els canvis a introduir, per acreditar aprenentatges, o per a classificar o selecciona l’alumnat.
Existeixen diferents mètodes per a avaluar en l’actualitat a part de l'examen, com és el cas de la rubrica, exposar treballs als grups, realitzar portafolis...

L’avaluació com a mètode tradicional i que tots hem viscut, l’avaluació mitjançant exàmens es posar etiquetes i diferenciar-los. Realitzar un examen per a obtenir un número, que servirà només per a qualificar.
Per lo tant es un canvi que cal anar introduint poc a poc per a que s’eliminin aquestes proves i es deixi d’etiquetar als alumnes.


Imatge pròpia 
Volem una educació plena d'etiquetes?

miércoles, 3 de diciembre de 2014

L'organització de l'aula

L’organització dins l’aula
Aquesta nova entrada consistirà en l’organització dins de l’aula, i per a realitzar-la hem utilitzat els capítols 8,9 i 10 del llibre del nostre amic Zabala, a més cal afegir que varem anar a la conferencia den Jurgo Torres el passat divendres 21 de Novembre.
L’organització del aula es la manera  d’educar als alumnes segons les necessitats de cadascun dels alumnes que es troben dins l’aula, es a dir una educació especialitzada.
Aquesta organització del aula esta derivada en l’enfocament globalitzador, seqüències d’activitats, organització social, organització espai i temps, recursos i l’avaluació.
Antigament dins l’aula la figura del professor era el qui ho sabia tot i tenia l’oportunitat de participar, aquesta situació afortunadament a canviat i ara el protagonista dins l’aula es l’alumne.
Un altre fet que cal destacar es l’organització de l’espai, és a dir, l’organització de l’aula en la metodologia tradicional l’aula estava organitzada en taules separades per un passadís totes orientades a la pissarra i a la taula del professor, avui en dia en segons quins nivells  segueix sent així, però cal destacar que en les aules sobretot d’infantil estan col·locades en cercle o en taules redones on els nens es poden veure els uns amb els altres.
Per a treballar una educació per projectes es important l’organització social, es a dir treballarem de forma individual, per grups... aquestos grups segons els que busquem es realitzaran homogenis o heterogenis.

Jugant amb l'imaginació dels nens
Imatge pròpia (d'un projecte realitzat el curs passat)

I per a finalitzar amb aquesta entrada cal destacar que l’organització també forma part d’un currículum i unes competències. Aquestes competències poden ser disciplinaries, interdisciplinàries i metadisciplinaries.
Les competències disciplinaries son aquelles que s’enfoquen a una àmbit determinat, es a dir un saber científic.
Les competències interdisciplinàries son que relacionen els continguts en dos àmbits i per últim les metadisciplinaries son les que relacionen tots els continguts en totes les àrees, es a dir tot en serveix per a les diferents assignatures.
Cal destacar en aquesta entrada que els llibres de text han tingut un paper molt important en l’educació, però  avui en dia comença ha ser criticat ja que a través de les diferents ferramentes que trobem en l’actualitat es poden realitzar noves metodologies d’aprenentatge.  Com va dir en Jurgo a la seva conferència aquestos llibres de les editorials poden tenir una influència religiosa.
Pel que fa la meva experiència  sempre he set educada amb les competències disciplinaries, mai es relacionaven conceptes de les altres matèries. Així com classes d’una hora de duració i el llibre de text com a únic recurs.