Per a concloure amb aquest bloc i amb les entrades, aquesta
serà la darrera i tendra com a tema principal la meva reflexió final de l’assignatura.
A l’inici de curs la meva experiència educativa sempre
havia estat tradicional, i a arrel d’això els meus conceptes sobre l’educació anaven lligats amb l’experiència obtinguda. Ara
bé puc dir que després d’aquestos quatre mesos de feina i una gran cadena d’esforços
tant a classe com a casa, aquesta visió es un tant diferent a la visió de fa uns mesos. Es pot dir que ha
canviat ja que a partir d’ara i cada vegada es més fomentaré l’autonomia,
motivaré als meus futurs alumnes i sobretot ara veig al mestre com un guia no
com una figura que ho sap tot.
No tenim que veure l’escola sobre el model propedèutic d’anar
avançant de nivells, ja que l’educació es més que un joc per assolir nivells; deuria ser un mètode d’assoliments de
conceptes que ens serviran per a un futur.
Per a canviar amb aquest model d’educació, cal dir que hi
ha més d’un element que s’interposa com
es el cas del currículum, l’avaluació i l’organització del temps i l’espai. Els
canvis es tindrien que produir en tots els elements abans esmentats, com es el
cas de l’organització es tindria que modificar
tant l’espai com el temps amb horaris
flexibles...
Aqui vos adjunt el video que el meu grup i jo hem creat conjuntament:
Per a concloure amb aquest blog he de dir que queda molt de camí per a recórrer i per arribar a una educació constructivista i deixar endarrere tots els principis de l’escola tradicional, però per a aconseguir aquest canvi fan falta tots els esforços d’aquesta cadena d’aprenentatge estiguin tots units per a una educació amb nous mètodes.