El pas de l’escola transmissiva a l’escola constructivista

L’entrada d’avui sirà un petit repàs de l’evolució de l’escola transmissiva a la constructivista, els recursos que he utilitzat han estat els capítols de ”Ensenyar o aprendre” den Francesco Tonucci i la conferència que va fer el passat divendres.

Com Tonucci explica en un dels seus capítols antigament veien l’escola com a un complement, i hi havia una escola per a tots, però que pocs hi podien accedir. Ja que no es preocupa d’oferir a tothom les mateixes bases, no era igual un nen que pertanyia a una classe social alta (la família tenia més cultura) que un nen que pertanyia a la classe obrera . Després de la II Guerra Mundial va haver-hi un canvi de mentalitat, on poc a poc la societat va començar a escolaritzar-se.

En aquell marc social la societat es va oblidar del nen i a l’escola que assumeix la funció d’educar. On poc a poc cada vegada es coneixien més coses però es continuava vivint com si no es coneguessin.

A l’escola tradicional el mestre era la figura que ho sabia tot i el nen anava a l’escola a escoltar, sent les seves principals funcions recordar i repetir la lliçó. Tots els nens son iguals per que ningú sap res, es a dir comencen des de cero. Fomenta la igualtat però quan a un nen li apareix un problema l’extreu de la classe. Aquest tipus d’igualtat es molt qüestionat.

En canvi a l’escola constructivista tot comença a canviar, sent el nen el que construeix el seus propis coneixements, es a dir en aquesta nova escola el mestre contribuirà a la participació dels alumnes. Ja no s’exclourà a aquells que son diferents. I acceptarem que el nen coneix coses fora de l’escola.

Tonucci en els seus capítols nombra que la teoria del sistema educatiu Italià es situa en un dels millors  d’Europa, al contrari que la practica que esta vista com una de les pitjors d’Europa. Per lo tant, alguna cosa passa, no? Aquest buit entre teoria i practica es deu a la carència de professors i a la poca formació que aquests reben.

Aquest pas d’una escola a un altre esta costant però cada vegada mes ens estem atracant a l’objectiu, encara que no podem baixar la guàrdia si no que hem de seguir treballant per un sistema educatiu de qualitat.

Per acabar amb la meua entrada vull destacar dos frases de les dos escoles:

-l’intel·ligència s’omple amb l’acumulació de coneixements.

-l’ intel·ligència es un pot ple que es modifica.

Hem sabríeu dir a quina correspon cadascuna?