Avui en dia l’educació esta formada per una
sèrie de competències, que son allò que una persona es capaç de fer de forma
eficient. En els darrers anys l’educació ha anat lligada a la memorització de
conceptes, cosa que ha provocat una distorsió entre la teoria i la pràctica.
Un altra cosa que cal destacar d’aquest
sistema educatiu es la selecció de l’alumnat per als seus estudis superiors. Cal dir que
aquest tipus d’ensenyança fomenta les desigualtats socials.
Aquesta forma d’ensenyar coneixements ja va ser qüestionada
per Ramon Llull que citava que “l’important no es saber, si no saber dir”.
L’educació es basa en 4 pilars fundamentals:
aprendre a saber, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure.
Per a saber ensenyar cal establir unes finalitats en funció de les
necessitats de la societat i de la persona segons la visió del món i el tipus
de ciutadà.
Desprès de llegir els dos capítols d’en
Zabala estic totalment d’acord amb el que diu perquè de res en serveix que un mestre acabi un llibre si
els seus alumnes no entenen o tenen que memoritzar conceptes que només serviran per a superar una prova o que ens donin
teoria si no ens expliquen com fer-ho a la vida real.
Per acabar amb la primera entrada del meu
bloc l’educació no es cosa només de l’escola
si no també de la família ja que les dos parts lluitaran per arribar al final d’un
llarg camí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario